El Principat d’Andorra va iniciar un projecte ambiciós d’obertura econòmica, amb la llei d’inversió estrangera del mes de juny del 2012. S’iniciava així una important mutació legal i fiscal per la seva homogeneïtzació amb els estàndards internacionals. Aquest procés va derivar de la signatura de l’Acord Monetari (juny del 2011) i ja compta a dia d’avui amb set convenis signats amb França, Espanya, Luxemburg, els Emirats Àrabs Units, Portugal, Liechtenstein i Malta.
Per a què serveixen els CDIs?
Els convenis de doble imposició (CDI) són tractats internacionals que tenen com a finalitat evitar els casos de doble imposició fiscal internacional mitjançant una sèrie de mesures que impliquen als 2 estats contractants. Els CDI’s faciliten la promoció de les inversions exteriors i afavoreixen la competitivitat de les empreses nacionals a l’exterior.
Dits convenis s’apliquen a les persones físiques i jurídiques residents de qualsevol dels estats signants i afecten als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, exigibles per cadascun dels estats contractants i/o les seves subdivisions polítiques i administratives. En ells, s’estableix qui dels dos Estats té la competència de gravar les rendes.
Per garantir el bon funcionament d’un CDI, cal que el sistema fiscal, la legislació en matèria de transparència, lleis de comptabilitat dels 2 estats signants, siguin compatibles.
Aquests acords suposen pel Principat d’Andorra un gran pas endavant posant fi al gravamen de les retencions a l’origen que determinades administracions, com la francesa o l’espanyola, aplicaven a les societats andorranes que volien exportar els seus serveis a aquests països. Es tracta doncs d’un element indispensable per a l’obertura econòmica del país.
