El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, i el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, han ofert aquest divendres una roda de premsa sobre les conclusions preliminars que el personal tècnic del Fons Monetari Internacional (FMI) ha emès després de la seva visita in situ a Andorra al llarg de la setmana passada. Aquest informe preliminar de l’Article IV –que anirà seguit d’un informe final que es podria publicar abans de l’estiu– es fa de manera periòdica a tots els membres de l’FMI i, per dur-lo a terme, una delegació de l’organisme ha celebrat 32 de reunions amb responsables de l’Administració general, de parapúbliques, així com amb el sector privat i financer d’Andorra.
Així, pel que fa a les perspectives econòmiques, –en la nota publicada ahir– el Fons Monetari Internacional posa en relleu que “l’economia andorrana s’està recuperant significativament de la profunda recessió originada per la pandèmia”, destacant un “creixement positiu superior a l’esperat durant la segona meitat de 2021” que va suposar un creixement real d’un 8,9% del PIB tot i l’aparició de la variant Òmicron. L’informe preliminar també emfatitza que les condicions del mercat laboral “van millorar, amb una de les taxes d’atur més baixes d’Europa”. Alhora, en el document es ressalta que la inflació general, en un marc d’elevats preus de l’energia, s’ha pogut contenir “més que als països veïns gràcies als contractes a llarg termini amb proveïdors d’energia estrangers”.
És en aquest context que l’FMI preveu que “l’impuls al creixement es mantindrà ferm durant el 2022, però predominaran els riscos de tendència a la baixa”. Segons les estimacions, amb una projecció de creixement del 4,5%, “l’activitat hauria de recuperar els nivells anteriors a la crisi durant la segona meitat de 2022”. Tanmateix, l’organisme es refereix al conflicte bèl·lic a Ucraïna, l’evolució de la pandèmia i l’augment de preu dels productes bàsics i les seves repercussions sobre l’economia europea, si bé subratlla la resiliència d’Andorra: “un important coixí fiscal, un ampli superàvit del compte corrent, l’acumulació recent de reserves internacionals, bancs ben capitalitzats i amb liquiditat, ajudaran en aquest entorn ple d’incerteses”.
En matèria fiscal, els tècnics del Fons Monetari Internacional valora positivament “la capacitat fiscal disponible” d’Andorra, així com “una estratègia activa de gestió del deute”. Un fet gràcies al qual, afegeixen, “està previst que la ràtio d’endeutament disminueixi ràpidament fins als nivells prepandèmics després de 2022, assolint l’objectiu de la regla fiscal d’un 40% del PIB l’any 2024”.
A més, al mateix text es posa de manifest que el Govern ha adoptat polítiques financeres per “garantir la resiliència” a través, entre d’altres, de mesures per acumular reserves internacionals. “L’assignació al 2021 dels drets especials de gir de l’FMI va incrementar les reserves internacionals en 96 milions d’euros fins arribar aproximadament al 5% del PIB. A més, les autoritats van assignar 100 milions d’euros del deute emès al 2021 a reserves internacionals”, apunten.
En relació amb la diversificació econòmica, es reconeix la importància del Programa de Transformació Digital com a “progrés benvingut en aquesta direcció”. A la vegada, es considera que les negociacions per assolir un Acord d’associació amb la Unió Europea “tenen el potencial de desbloquejar beneficis considerables per a l’economia andorrana”.
Finalment, a les conclusions preliminars s’assenyala que des que Andorra es va incorporar a l’FMI l’octubre de 2020 les autoritats andorranes han fet “grans avenços”. A tall d’exemple s’exposa que les autoritats “han cobert la falta de dades i han perfeccionat el marc de lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme mitjançant un seguiment millorat i més regular dels fluxos transfronterers”.
Text i foto: Govern d’Andorra
