Què cal fer per tenir èxit avui dia en el context que vostè i altres experts anomeneu ‘l’era digital’?
S’han de fer moltes coses, però com a mínim tres. Una és entendre les noves generacions, saber allò que esperen i com es comporten, és a dir mirar allò que la societat vol. Un altre factor és entendre el negoci on et vols introduir i conèixer en quin àmbit et mouràs. I una tercera cosa és entendre el consum de la tecnologia i com farem servir aquesta tecnologia. I aquestes tres coses s’han de fer simultàniament.
Quins són els principals errors que fan que una estratègia en aquest àmbit acabi representant un fracàs?
Un dels errors fonamentals és entrar en un negoci sense conèixer-lo. I un altre dels errors comuns i molt difícil de solucionar és que a les empreses tradicionals els hi costa molt desprendre’s de parts del negoci que són obsoletes davant la nova tecnologia. I aleshores deixen que nous actors facin allò molt millor o molt més barat i acaben quedant-se enrere per no haver reinventat la seva activitat, tot i que en sabien. I no es reinventen perquè volen seguir munyint la vaca fins que la vaca mor, quan si haguessin actuat abans en aquestes àrees de negoci, segurament hauria estat traumàtic, però almenys existirien. I hi ha molts casos que ara existirien però que no ho fan perquè no han fet la transició quan tocava.
Pot donar-nos alguns exemples d’èxit de companyies que hagin sabut reinventar la seva activitat?
Per exemple, si pensem en l’àmbit dels diaris, el New York Times ara està venent subscripcions mixtes amb unes quantes notícies de franc i on si en vols més has de pagar en un moment determinat, de manera que està venent subscripcions del diari del diumenge i digital entre setmana, que és el producte de més èxit. I això no ha comportat una baixada de publicitat. Sí que ven menys diaris en format paper entre setmana, però aleshores hi ha la versió digital. És cert que la publicitat a la versió digital es paga menys que la publicitat en paper, però en canvi han mantingut molt la subscripció dels diumenges i és aquest un model d’èxit. De diaris, és el millor que hi ha en aquest moment, i en canvi li ha costat però ha estat capaç de reinventar-se i ho ha fet relativament bé.
Però aquesta reinvenció a vegades pot resultar difícil…
Sí. Fixi’s que en el cas de les companyies discogràfiques, cap ha creat a temps una branca d’organització de concerts. Totes ho han creat després, però ho han fet una mica tard. Si ho haguessin fet al començament, quan tenien tots els diners i els contractes amb els músics, serien els líders. Però en canvi, capficats en vendre plàstic, no van ser capaços de canviar.
Més exemples en positiu?
Per exemple, les companyies de paqueteria, que van començar comprant camionetes i avions i que ara han aprés a fer un seguiment del teu paquet en temps real i permeten fer moltes coses que la tecnologia els hi ha anat oferint. O per exemple, Zara no és igual ara que quan va començar el senyor Amancio Ortega amb 30 botigues, ja que cada cop empren més les tecnologies per connectar amb els compradors, amb els tallers, per fer l’enviament a les botigues d’informació del que s’ha venut, etcètera.
Són els clústers una bona manera de treballar per tal d’agrupar sectors empresarials i trobar les sinèrgies en àmbits com el de la innovació?
Aquesta és una tasca crucial per promoure que tothom es conegui i pugui cooperar. Perquè les polítiques industrials només funcionen si tu capitalitzes sobre el teixit industrial que tens i el recolzes una mica. El primer pas sempre és tirar des del que tens al país. Després has de veure de tot allò que tens, quines iniciatives poden tenir més creixement i més futur, i els teus pocs recursos com a Govern, posar-los aquí. La primera cosa és agrupar la gent. Perquè de sinèrgies sempre n’hi ha. I la manca d’informació, només actua en negatiu.
Com valora el fet que Andorra, com a país on la fibra òptica arriba al 100% de les llars, es vulgui posicionar com a laboratori de proves tecnològic?
A priori, i sense un coneixement molt profund, em sembla una fantàstica idea, perquè hi ha un operador que pot recuperar les inversions si les fa via tarifa perquè no competeix amb un altre. El que no pot és abusar, perquè si no la gent pot saltar al coll, però això et dóna una flexibilitat enorme, de manera que si tu vols fer una prova d’un producte determinat, a Andorra ho pots fer. Aquest laboratori es pot donar tant per la fibra òptica com pel 4G o pel que sigui, ja que amb una infraestructura tecnològica que tu controles al 100%, sempre serà una molt millor plataforma de proves que la que es trobarà en un altre indret. Per tant, considero que és encertat provar per aquest àmbit.
Andorra, en plena fase d’obertura econòmica i d’impuls d’un model que atregui empreses d’alt valor afegit, on té encara marge de millora per poder donar un salt endavant?
Miri, si aquí a Andorra tothom parlés anglès, segurament estaríem parlant d’una altra cosa. Perquè la localització és bona. El clima, en certa manera, també està bé. Tens capacitat d’atreure talent. No estàs mal comunicat, ja que estàs a dues hores d’un aeroport espectacular i a una d’un aeroport més petitet però que fa coses. Ara bé, a mi em costaria recomanar a algú que invertís aquí si no hi ha una massa de gent que parli anglès per trobar secretàries, o per trobar totes aquelles feines bàsiques que una empresa requereix. Em consta que això ja s’està treballant. Però serà un esforç enorme, perquè aquest és un problema que, no ens enganyem, també es troba a Barcelona, encara que allà comencen a millorar una mica en aquest àmbit.
Josep Valor és membre del Consell de Direcció d’IESE a càrrec de l’àrea d’Executive Education. És Doctor of Philosophy (Operations Research) per Massachusetts Institute of Technology, i Doctor of Sciences in Medical Engineering per Harvard/MIT Division of Health Sciences and Technology.